Hola a tothom, pos ja estem de nou preparant el viatge d'aquest estiu.
Doncs aquest serà el blog del viatge que farem aquest agost a Sudàfrica.
Marxarem el 3 d'agost i tornem el 26, directes per a descansar un parell de dies i cap al final de les festes del poble.
Doncs res, ara estem de preparatius, que si vacunes varies, (la de trilions d'organismes que ens han fotut al cos aquets dies) que si el recorregut definitiu, la mosquitera i demés artilugis auyentadors de mosquits, etc.
En quant al recorregut doncs desprès de descartar Botsuana (hipercara si vols anar al delta del Okavango), Namibia (era ideal però ens quedava massa lluny les zones interessants com el Kalahari i Skeleton Coast) Zimbawe (Política i econòmicament inestable), pensem visitar el Parc Nacional Kruger i el Canyó de Blyde, Swazilandia, la costa Índica de l'est del país(de Sta. Lucia fins a Kosi Bay), i si ho veiguèssim clar inclús entrar a Mozambic. Desde Durban avió cap a Ciutat del Cap per a visitar la joia cosmopolita d'Àfrica, i a més recorrer la costa sur, amb les seves millors bodegues, el seus paisatges característics i la seva Ruta Jardí (Garden Route). De tornada a Johanesbourg si ens queden dies i diners, voldriem acabar el viatge a les catarates Victoria (Zimbawe).
Docs bé amics, esperem poder actualitzar el blog regularment i sobre tot esperem els vostre missatges. Si algú vol fer comentaris mes privats i que no quedin expostos al mon mundial, pot enviar un correu a feliulv@hotmail.com
Aqui estem, per la gran Johanesburg, tot correcte. pero fa un fred que pela, quan arribes en lo cos fet a l'estiu mediterrani i te claven 7 graus per la nit estas uns dies com un pollet. O sigue que aqui mos teniu en forro polar hasta para dormir. (Si ja se que no poso accents, pero que els teclats mundials no en tenen)
Ahir vam fer una visita pel barri de Soweto, aquell on va comencar (tampoc hi ha c trencada) la revolucio estudiantil que va comencar a lluitar pels drets dels negres en la epoca de l`aparheid i va entronar a Mandela a la presidencia del pais. Una part de la visita te la fa una paio que pertany a una organitzacio local que intenta inculcar la importancia de l`educacio dels menuts, i et passeja per les seves cases (xaboles) i carrers. Tenen moltes necessitats pero tambe molt d`orgull d`haver format part de la historia contemporanea.
Avui provarem d`anar per la ciutat pel nostre compte, al museu de l`aparheid.
Dimecres marxem al kruger, un dels plats forts del viatge. I despres crec que finalment anirem a Mozambic (Tofo), si podem fer el visat a temps.
No se com estara el tema internet, pero intentarem escriure.
He llegit que pel poble vos ve una ola de calor africana. Ara mateix vos ho juro que la voldrem tota per a natros.
Au
Per cert Pep felicitats, no mos oblidem del teu cumple, prometo un regal original.
Eic oriol, no fa gracia cabron, que no va ser culpa nostra, menos mal que ho vaig descobrir a temps, i el servei Toni-Express va ser puntual, si no acabem passant l`Agost en un camping de Lloret.
Hola gent, ja hem tornat del Kruger, tot fantastic, han estat tres dies de safari amb tota mena de besties, realment intensos, sortiem a les 5,30 h dels bungalows i tornavem a les 20 h o 18 h, despres de recorrer el parc en camionetes destapades disparant la reflex i gravant les tranquiles jirafes que et miraben mentre menjaven les herbes mes altes, manades d`elefants que creuaven la carretera, bufals, nyus, milers d`impales, una familia d`hipopotams que es banyaven devant nostre, monos, cocodrils prenent el sol, aus de tota mena, i sobretot les trovades amb lleons, quan menys te`ls esperes, el primer dia, despres de fer 12 h dalt de la camioneta sense haver-ne vist cap, a les 19 h de la negra nit, apareix una familia de 5 o 6 femelles amb cadells al mig de la carretera, o la trobada a l`endema, que al costat de la carretera i devant nostre, un grup de 4 femelles li intenten parar una emboscada a un grupet d`impales, que menys mal que estaven per la labor i van poder fugir a temps, i encara mes tard, veiem dos mascles tumbats potes a munt, i quan ens estavem preguntant que feiem, veiem al costat les restes d`un bufal destripat.
Ara estem a Nelspruit, llestos per a comencar la aventura mozambiquenya, marxem cap a la frontera terrestre, i alli mirarem de treure un visat per a entrar i anar cap a la capital (Maputo), ciutat amb airers afrocaribenys al cor d`africa, al pais es parla portugues. Desde aquesta, marxarem cap a les millors platges d`africa, en busca d`aigues cristalines, balens, i dofins
Canyó Blyde
Mozambique es gran.
Des de Nelspruit agafem una furgoneta local que plena de mozambiquenys hasta la bandera ens porta hasta la frontera, alli preguntem per a fer el visat i en 15 minuts visats i a bons preus, a mes el de la furgo els fa esperar a tos i ens porta finalment a Maputo.
I ara ve la historia de la bona, que abans d'anar al kruger (feia 5 dies), cambiant moneda vam coneixer un metge argenti, que ens explica que esta treballant per l'interior del pais, pero que vivia a Maputo, ens dona el telefon i que si el voliem trucar.
El primer dia per Maputo, despres de patejar i mig perduts consultant el mapa, ens crida un paio de l'interior d'una cafeteria, i era ell, ens diu que si volem ha quedat en uns amics a sopar, i claro que li diem que si. I ara lo vas a fllipar,ens passa a buscar per l'alberg en un tot terreny de pasta i ens presenta al conductor: l'Embaixador d'Holanda a Mozambique! Lo flipas, i la resta de gent tambe n'hi havient d'alta alcurnia, que si un que gestionava la pasta d'una gran empresa estatal de projectes de cooperacio americana, que si una advocada argentina amb cotxe oficial de la Unio Europea, vamos lo mas de Maputo. Detall important, quant arribem ens comenten Ah! per cert que el sopar es de la comunitat gay de Maputo!
Pero lo millor el lloc, era una especie de mercat de peix, quer tu primer vas a les parades i compres el peix, i despres tries el restaurant (ojo, concepte africa de restaurant), li dones la bosseta amb el peix i te'l fan ells. Llangostins (aqui es diuen Camarons) (estos cortesia de l'embaixador), calamars, tot bonissim, i a mes la gent eren tots majos.
Bueno, anecdota a banda, el pais es africa profunda, per a lo bo i lo no tant, en primer lloc es mes segura que johanesburg, pero esta mes destartalada, no parem de comentar que quan la tinguen una mica arreglada, podra ser fantastica: Passeig maritim i platges quilometriques, amb les barques dels pescadors i els xiringuitos locals, mariscades i peix de lo mejor (avui hem anat a un dels classics a fer parrillada de peix i marisc), centre historic colonial, a mes com es parla portugues ens entenem prou be.
Per contra el pais sembla no acabar de trobar l'enlairament economic que li faria falta, no produixen massa cosa, tots els productes mig elaborats son d'importacio, lo qual fa que els preus siguen cars (litre de llet val 1,2 euros!), avui per un mercat, hem vist el producte estrella: 1 tetrabric de Sangria Don Simon = 2,5 euros!!
Pero te encant, i uns xaletazos al costat del mar.
Dema marxem cap al nort, a una zona de costa (Tofo) que ens han parlat molt be, hi ha corall, molta riquesa marina, festes a la platja i mes marisc barat.
Alli provarem d'emular les hazanyes que mos explicaba el senyor embaixador, nedar al costat del tauro balena (5-6 m)(tranquils que nomes menja placton) fins que el cor et deixa de bategar de la sensacio.
Apa, i a vore si escriviu, que esteu amodorrats per la calor!
Hola gent, estem per la costa mozambiquenya, a les platges de Tofo. El viatge va ser apoteossic, en un minibus (de fabricacio xinesa, hereu de l`antiga relacio entre paisos comunistes) carregats de seves, maletes i demes bultos, vam anar comprimits durant mes de 8 hores per a fer uns tristos 450km.
Pos estem en uns bungalows devant del mar la mar de monos, i a mes hem fet una de les millors inmersions que es poden fer per estos oceans. Et porten en una lancha, en busca de tiburons-ballena, que son unes besties de 12 m de llarg, quan les veuen, et tires a l`aigua en les teues ullerets i com van uns 2-3 m per la superficie, et passen per baix en uns segons d`aguantar la respiracio, i despres intentes seguir-lo mentres contemples la seva impresionant llargada i la seva enorme cua. Ells ni s`inmuten. De veres, increible. Quan acabes de perseguir-los et porten mes endins a trobar ballenes, i quan les avisten aturen el motor i et dediques a contemplar com la seva joroba dorsa emergeix a uns 20 m teus, i com una simfonia de geissers surten del mar quan respiren. Per la nit per a reposar emocions anem als pescadors i els hi compres quatre crostes i algun peix i el cuiens a la barbacoa devant del mar del bungalow. I per a dormir, pos xica dos mantes que refresca.
Estarem un parell de dies mes i despres a les illes de Bazaruto a fer mes snorkeling.
Pep, animo i que es cure pronte el teu genoll, i pugues anar a corretejar i a disfrutar de l`estiu com et mereixes
Doncs ja tornem a estar per Maputo.
Finalment vam anar ensara mes cap al nort, a la poblacio de Vilanculo (te la inco), per a accedir a les illes Bazaruto, meca mundial del millor submarinisme, i plena de Resorts de luxe que no vam ni olorar. I per supost vam bucejar (en tubo) i vam nedar entre milers de peixos coralins en unes aigues turquesa i en platges idiliques (si, ja se que sembla un fotlleto turistic pero es aixi tu). Cal dir que per a arribar vam tenir una aventura africana en tota regla. Per a fer 250 km, vam agafar 4 furgonetes comunitaries (xapes) amb pollastres incluits, un barquet de vela (dwou) i una trencada de coixinet de la furgo, en total 10 h per a confraternitzar amb els lugarenyos, tot aixo per la via principal de comunicacio del pais. Menys mal que pel cami vam poder disfrutar de la companyia dels magnifics Baobabs.
Ens ha sobtat molt trobar per mozambique molts de catalans i espanyols, anant per lliure, de fet en moltes sortides eren majoria, no acabem de entendre per que, ja que a sudafrica no em van trobar quasi cap. Te de bo que acabes conectant millor i coneixes gent amb mes facilitat.
Passat dema volem a Ciutat del Cap, ultima etapa del viatge
Aixo ja s`acaba, hem estat uns dies per Ciutat del Cap i tot fantastic, hem continuat la falera de vore mes bestioles.
En primer lloc la ciutat, es una ciutat mitjana, amb molta vida, pero mes propera a una ciutat europea o americana que africana, vaja que aixo no es Africa. Te obviament molta barreja de gents i cultures, un ritme tranquil, un port molt viu i encantador, i sobre tot una situacio i un entorn brutal. En primer lloc esta a la falda d`una muntanya molt especial, es diu Table Mountain (muntanya de taula) i es una mole amb una cima (1.000 m) totalment plana (d`aqui la taula) i despres amb uns acantilats de cara a la city que treuen la respiracio. A mes te un clima i vegetacio autoctons. Ahir vam puja amb un teleferic i de baixada vam pensar: fotre, pos no pujem a molacima en lo tio florenci com qui no vol la cosa?, pos a tirar cap a baix. Si ja se que es baixada, pero hi havia trossos que era casi vertical, tot per roca, per mig de cascades i amb vistes a la ciutat. Tres horetes de baixada en picat, la madam te agulletes hasta a les orelles.
Despres tens la peninsula del Cap de Bona Esperanca, vam llogar un cotxe dos dies i en primer lloc vam anar abarquet a una illeta on es concentren una quantitat de foques (mascles) increible, totes estirades al sol. Despres vam anar a un poble coster que tenia una gran colonia de pinguins africans i cormorans, els podies hasta tocar, si aconseguies superar la pudor que fotien les bestioles.
Pel cami tambe vam veure ballenes i hasta un avestruc.
Finalment arribes al Cap de Bona Esperanca, la punta simbolica mes meridional d`africa.
El segon dia de cotxe vam anar a veure com saltaven les ballenes jeperudes, i finalment com no podia faltar una visita a unes bodegues amb la pertient cata de 5 vins.
Pos avui enprenem la tornada (3 avions i 7 hores d`espera entre cada 2), i arribarem at home el 26 dimarts a la nit.
I seacabo
Anna i Feliu
